divendres 25 de gener de 2008
diumenge 23 de desembre de 2007
Estavelli el Poble-sec al Seat retro
a)
Aparentment la plastilina té una altra característica. La majoria d'objectes plastilina discutits quan aquest blog anava sobre la plastilinesa i no sobre intentar reviure's tenen una certa presència i reconeixement social però solen donar-se en cercles tancats i com a fet de culte, encara que paradoxalment no han deixat mai d'anar a més: Autechre mai han deixat de guanyar fans, el constructivisme mai ha deixat d'aparèixer als clips de Franz Ferdinand, el Pikmin és considerat dels millors videojocs de la història i la transmissió intergeneracional del català segueix pujant. L'aparell mediàtic dels diferents objectes plastilina és realment un mamut (algun dia faré un post de comunitats plastilina i n'estic segur que serà el més llarg dels que he fet fins ara), però la seva descohesió i inadequació són molt curioses. Per què fundes una comunitat mediàtica si no tens intenció d'impacte publicitari? Per què formes una comunitat gran si et creus marginal? Per què busques més seguidors si estàs convençudíssim que l'espai de la plastilina és el privat? Per què evites mostrar la teva comunitat com a cos amb un pes i una possibilitat de reconeixement, que faci entendre la normalitat d'aquesta comunitat com a primera identitat dels seus membres (que és el que és) i no com a afició lateral d'amagatotis (quan no ho és)?
A part d'aquesta autodesmoralització, suposo també hi juga un paper la idea d'haver perdut l'espai històric. Al constructivisme se li han acabat els anys 20, a FSOL els anys 90 i al català els anys 30/els anys 80. Als fans del metro, els barris, múm, Amélie o Boards of Canada se'ls hi ha acabat la infantesa, als del cyberpunk la guerra freda, als del manga l'adolescència, etc.
Però tot això ignora per complet el caràcter inherentment postmodernista (i per tant antihistòric) i artificial (i que per tant no entén d'edats i públics objectiu) de les agrupacions mediàtiques. És una actitud incoherent i autodestructiva. El problema és que és igual d'incoherent intentar fer una croada per obrir-li els ulls a ningú, i doncs la solució és la següent: una guerra a gran escala destrueix ciutats i societats, i el gruix de la classe mitjana i mitjana-alta, entre la qual es troben els principals efectius de les agrupacions palstilina, es veu amb la tasca de reconstruir el món. El resultat és plastilina.
El conflicte és absurdament fàcil de començar. Només es necessiten malalts mentals amb ganes de morir, una bona quantitat d'explosius i no tenir por que t'executin. Agafes els malalts mentals, els hi demanes que et facin un últim favor per sortir per la porta gran, i els envies a fer atemptats a Berlin, Brusel·les o París en nom d'Europa. A escala més local, els envies a L'Hospitalet i Santaco a fer atemptats, però en nom d'Espanya. Jo evidentment no ho vull fer perquè en realitat tot em fa fàstic i voldria anar-me'n a una altra societat - en el fons potser no em tacaria les mans per aquesta, o ho faria només si algú altre em permet quedar com un heroi. Però si hi ha algú realment desesperat, li deixo la idea perquè podria ser molt divertit i en 5 anys el món seria l'hòstia, com ja va passar després de la 1a guerra o la dictadura de Primo.
Una solució més pacífica seria fundar una comunitat plastilina amb bon potencial mediàtic i publicitar-la bé, però a mi em falta enginy i moral. Potser si trobo nòvia i m'animo ho faig.
b)
Algú sap on puc fer enganxines amb la capçalera d'aquest blog? Vaig triar aquest disseny perquè volia una cosa que s'assemblés a la imatge corporativa de TMB o l'Ajuntafems, etc, i encara que de cara al blog es un fracàs (no sé fer webs i només és una plantilla tunejada), una enganxina amb la capçalera sí que donaria aquesta imatge. Em posaré a fer campanya per Sants i St. Antoni amb els amics, muntarem actes dispersos.
c)
Em dic Casanovas. El 73% (crec recordar) dels Casanovas del món viuen a la província de Barcelona. Algun lector es diu Casanovas? Podríem fer una gran confederació Casanovas i ens ho passaríem bastant bé. A més a mi em molaria sortir amb una Casanovas (i sobretot descobrir que el seu avi és de la Barceloneta i que per tant som família.)
Aparentment la plastilina té una altra característica. La majoria d'objectes plastilina discutits quan aquest blog anava sobre la plastilinesa i no sobre intentar reviure's tenen una certa presència i reconeixement social però solen donar-se en cercles tancats i com a fet de culte, encara que paradoxalment no han deixat mai d'anar a més: Autechre mai han deixat de guanyar fans, el constructivisme mai ha deixat d'aparèixer als clips de Franz Ferdinand, el Pikmin és considerat dels millors videojocs de la història i la transmissió intergeneracional del català segueix pujant. L'aparell mediàtic dels diferents objectes plastilina és realment un mamut (algun dia faré un post de comunitats plastilina i n'estic segur que serà el més llarg dels que he fet fins ara), però la seva descohesió i inadequació són molt curioses. Per què fundes una comunitat mediàtica si no tens intenció d'impacte publicitari? Per què formes una comunitat gran si et creus marginal? Per què busques més seguidors si estàs convençudíssim que l'espai de la plastilina és el privat? Per què evites mostrar la teva comunitat com a cos amb un pes i una possibilitat de reconeixement, que faci entendre la normalitat d'aquesta comunitat com a primera identitat dels seus membres (que és el que és) i no com a afició lateral d'amagatotis (quan no ho és)?
A part d'aquesta autodesmoralització, suposo també hi juga un paper la idea d'haver perdut l'espai històric. Al constructivisme se li han acabat els anys 20, a FSOL els anys 90 i al català els anys 30/els anys 80. Als fans del metro, els barris, múm, Amélie o Boards of Canada se'ls hi ha acabat la infantesa, als del cyberpunk la guerra freda, als del manga l'adolescència, etc.
Però tot això ignora per complet el caràcter inherentment postmodernista (i per tant antihistòric) i artificial (i que per tant no entén d'edats i públics objectiu) de les agrupacions mediàtiques. És una actitud incoherent i autodestructiva. El problema és que és igual d'incoherent intentar fer una croada per obrir-li els ulls a ningú, i doncs la solució és la següent: una guerra a gran escala destrueix ciutats i societats, i el gruix de la classe mitjana i mitjana-alta, entre la qual es troben els principals efectius de les agrupacions palstilina, es veu amb la tasca de reconstruir el món. El resultat és plastilina.
El conflicte és absurdament fàcil de començar. Només es necessiten malalts mentals amb ganes de morir, una bona quantitat d'explosius i no tenir por que t'executin. Agafes els malalts mentals, els hi demanes que et facin un últim favor per sortir per la porta gran, i els envies a fer atemptats a Berlin, Brusel·les o París en nom d'Europa. A escala més local, els envies a L'Hospitalet i Santaco a fer atemptats, però en nom d'Espanya. Jo evidentment no ho vull fer perquè en realitat tot em fa fàstic i voldria anar-me'n a una altra societat - en el fons potser no em tacaria les mans per aquesta, o ho faria només si algú altre em permet quedar com un heroi. Però si hi ha algú realment desesperat, li deixo la idea perquè podria ser molt divertit i en 5 anys el món seria l'hòstia, com ja va passar després de la 1a guerra o la dictadura de Primo.
Una solució més pacífica seria fundar una comunitat plastilina amb bon potencial mediàtic i publicitar-la bé, però a mi em falta enginy i moral. Potser si trobo nòvia i m'animo ho faig.
b)
Algú sap on puc fer enganxines amb la capçalera d'aquest blog? Vaig triar aquest disseny perquè volia una cosa que s'assemblés a la imatge corporativa de TMB o l'Ajuntafems, etc, i encara que de cara al blog es un fracàs (no sé fer webs i només és una plantilla tunejada), una enganxina amb la capçalera sí que donaria aquesta imatge. Em posaré a fer campanya per Sants i St. Antoni amb els amics, muntarem actes dispersos.
c)
Em dic Casanovas. El 73% (crec recordar) dels Casanovas del món viuen a la província de Barcelona. Algun lector es diu Casanovas? Podríem fer una gran confederació Casanovas i ens ho passaríem bastant bé. A més a mi em molaria sortir amb una Casanovas (i sobretot descobrir que el seu avi és de la Barceloneta i que per tant som família.)
dimarts 18 de desembre de 2007
Estavelli el Seat retro al Poble-sec
Com que estic fart que tots els fòrums en català vagin sobre política i/o rock català pre-Estanislau Verdet i pre-Glissando, el Xupasangre (Japonesasya) i jo (sensesobera), hem decidit continuar la plastilinitat i l'estupidesa en aquest fòrum.
divendres 9 de novembre de 2007
Aquest blog no és plastilina
"Hola, com estàs? Jo estic menjant dònuts."
- SMS enviat per reestablir el contacte amb una persona que evidentment no m'ha respost, aleshores me'n vaig amb cara de vencedor pírric i em fico en un bar. El bar és una mena de club d'esnobs de baixa estofa, tots brunzint i fumant cap als fluorescents amb pinta de taxista filosòfic. La tele del fons té un programa d'aquests de trucades per endevinar paraules. El miren impassibles mentre les celles s'alcen. El cambrer és el tio aquest de La Segona Perifèria, que fa gestos de discurs en silenci. No sé què fer, així que deixo una zebra de butxaca per allà lliure, aviam què passa. Tot això vol dir que jo a 1r d'eso molava molt més i nosequè, és que no sé ni per què m'hi esforço jifosuigh895yuhg8hrghrj5r ASDFASFAS ASDFGHJKK, bicicleta déu meu facto delafe son una mariconada i el seu videoclip és ínfim, diputació 213, si me'ls trobo els hi trenco la cara, mola anar amb bicicletes pels terrats i ventiladors per allà darrere, és una experiència que recomano a tothom i sobretot em recorda els zepelins. Si tens una fàbrica o riu a prop (ve a ser el mateix) mola molt més, per suposat. Tot això encaixa amb l'estètica industrial i amb tindre fotos de camaleons cocodrils etcètera sobre negre moderniqui-rere panells de vidre COM A paper de paret. No entenc com és que no em donen un programa al 33.
- SMS enviat per reestablir el contacte amb una persona que evidentment no m'ha respost, aleshores me'n vaig amb cara de vencedor pírric i em fico en un bar. El bar és una mena de club d'esnobs de baixa estofa, tots brunzint i fumant cap als fluorescents amb pinta de taxista filosòfic. La tele del fons té un programa d'aquests de trucades per endevinar paraules. El miren impassibles mentre les celles s'alcen. El cambrer és el tio aquest de La Segona Perifèria, que fa gestos de discurs en silenci. No sé què fer, així que deixo una zebra de butxaca per allà lliure, aviam què passa. Tot això vol dir que jo a 1r d'eso molava molt més i nosequè, és que no sé ni per què m'hi esforço jifosuigh895yuhg8hrghrj5r ASDFASFAS ASDFGHJKK, bicicleta déu meu facto delafe son una mariconada i el seu videoclip és ínfim, diputació 213, si me'ls trobo els hi trenco la cara, mola anar amb bicicletes pels terrats i ventiladors per allà darrere, és una experiència que recomano a tothom i sobretot em recorda els zepelins. Si tens una fàbrica o riu a prop (ve a ser el mateix) mola molt més, per suposat. Tot això encaixa amb l'estètica industrial i amb tindre fotos de camaleons cocodrils etcètera sobre negre moderniqui-rere panells de vidre COM A paper de paret. No entenc com és que no em donen un programa al 33.
Un altre drama forestal
L'aplicació de la plastilinitat està fracassant una mica. O sigui, ultrafracàs del mil. Només ho dic pels fans. Ara mateix la situació és la següent: estic fart (posem per cas) dels companys de pis (o qui sigui), així que em passo el dia vivint al metro i transbordant d'aquí cap allà. La qual cosa està molt bé però em desconcentra que t'hi cagues, i així no puc fer aplicacions de la plastilinesa. A més, al metro no coneixes gent, i de moment l'únic que he aconseguit és llegir-me les obres completes de Josep Maria Fonalleras. Un cop llegeixes les obres completes de Josep Maria Fonalleras has assolit tota una meta de la teva vida i has de tirar endavant, però una sèrie de senyors han decidit que amb una T-10 de 2 zones puguis agafar busos, trens, metros, renfes i fins i tot funiculars, i em mostren els cartellets indicadors de les estacions amb cara de cabronets, així, hi hi haha, com el meu cosí Borja, que provocava discussions familiars i després es quedava descollonant-se en segon pla, puto cabró de merda. Per tant, em passo el dia fent el gilipolles a Granollers, a Vallvidrera-Barri-del-Rectoret, a l'aeroport del Prat i al Poblenou, o anant a l'Ikea de l'Hospi per dinar. (si em ve de gust baixar i no em limito a mirar per la finestreta i fer un altre transbordament.) Així no puc fer re.
Nota secundària: l'absència de videojocs, noies i material cyberpunk també hi té a veure. La nota terciària és que un post amb idees i títols descartats seria més interessant que un de currat (el mateix pels llibres).
Nota secundària: l'absència de videojocs, noies i material cyberpunk també hi té a veure. La nota terciària és que un post amb idees i títols descartats seria més interessant que un de currat (el mateix pels llibres).
diumenge 14 d’octubre de 2007
I tal (a Sabadell en vaixell de càrrega)
Que no, que no faig res, hòstia, que no faig res, que últimament és una merda, que no, que no mola una merda. Arribo al "port de Sabadell" (?) amb cara d'imbècil i li llanço una pedra a la Torre Eiffel d'imitació que els hi ha crescut a l'Eix Macià, a pendre pel cul, això és el Guggenheim, a més ho faig amb ràbia, dient "rah".
Indicador de plastilinesa de Carmanyola del Vallès per al 15/10/2007: 6,8 punts, per l'artificialitat de l'Autònoma, la zona de Fontetes, Canaletes, els blocs cutres, els numerets estúpids dels Maiols i tal. Però la C és una puta merda.
els indis del banc agafaran Nostro Obrellaunes
el faran servir per obrir bricks
torna la gent a Barcelona
Una nota de disseny: l'obrellaunes també serveix per obrir blocs de pisos verds o taronges per la part de sobre, després aixeques la tapa tot tranquil i tens les antenes amb música de Kraftwerk. (És que en realitat jo el que vull és dissenyar un barri basat en Les Corts però que es digui Tujinori i que tingui altaveus muntats en pals de 6 metres a través dels quals soni una Tujiko Noriko en català. Eventualment la gent s'adonaria que no és un disc sinó una emissió feta des d'unes cabines on tot de noies s'alternen. El metro tindria pinta de rèptil.)
Un museu de cabines telefòniques (però que no sigui un pavelló tancat)
Indicador de plastilinesa de Carmanyola del Vallès per al 15/10/2007: 6,8 punts, per l'artificialitat de l'Autònoma, la zona de Fontetes, Canaletes, els blocs cutres, els numerets estúpids dels Maiols i tal. Però la C és una puta merda.
els indis del banc agafaran Nostro Obrellaunes
el faran servir per obrir bricks
torna la gent a Barcelona
Una nota de disseny: l'obrellaunes també serveix per obrir blocs de pisos verds o taronges per la part de sobre, després aixeques la tapa tot tranquil i tens les antenes amb música de Kraftwerk. (És que en realitat jo el que vull és dissenyar un barri basat en Les Corts però que es digui Tujinori i que tingui altaveus muntats en pals de 6 metres a través dels quals soni una Tujiko Noriko en català. Eventualment la gent s'adonaria que no és un disc sinó una emissió feta des d'unes cabines on tot de noies s'alternen. El metro tindria pinta de rèptil.)
Un museu de cabines telefòniques (però que no sigui un pavelló tancat)
dimecres 3 d’octubre de 2007
El mal moment a Montflorit
L'Ismael Masnovells va trigar 20 dies a construir-se la pastera, d'una qualitat indiscutible entre els seguidors de l'emigració encoberta. Li va costar bastant portar-la a Badalona, però com que no tenia nòvia li sobrava el temps: total, per trobar una puta llesta, guapa, catalanoparlant, oweniana i sense virus s'hi podria passar anys, així que va anar arrossegant la pastera tram a tram durant uns dies, amagant-la allà on pogués. La puta va trobar-la en 8 setmanes, que no està malament, i amb tot llest la va acabar drogant, li va llançar el mòbil al clavegueram i va partir amb ella des del Pont del Petroli (és que Badalona és més d'estranquis.) El pla era fundar New Badalona a l'Illa Cutre, arribar a 30000 habitants i aprofitar els plans de reordenació per anar envaint barris. Amb l'internet mòbil ho van tindre tirat: avui s'inaugura la L20, Fontetes-New Llefià.
quin retorn més cutre
quin retorn més cutre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
