Corporació De Nosequè Per Les Corts, L'Eixample I Sants-Montjuïc

Hu!

2010-12-28T04:51:00.001+01:00

Això (sí) segueix a "però vols esbergínies o no en vols", tipus 2. Lo de l'ascensor era broma.

Ha!

2008-01-25T17:56:00.000+01:00

Això (no) segueix a l'ascensor d'Hostafrancs.

Estavelli el Poble-sec al Seat retro

2007-12-23T21:02:00.003+01:00

a)
El problema és que és igual d'incoherent intentar fer una croada per obrir-li els ulls a ningú, i doncs la solució és la següent: una guerra a gran escala destrueix ciutats i societats, i el gruix de la classe mitjana i mitjana-alta, entre la qual es troben els principals efectius de les agrupacions palstilina, es veu amb la tasca de reconstruir el món. El resultat és plastilina.
El conflicte és absurdament fàcil de començar. Només es necessiten malalts mentals amb ganes de morir, una bona quantitat d'explosius i no tenir por que t'executin. Agafes els malalts mentals, els hi demanes que et facin un últim favor per sortir per la porta gran, i els envies a fer atemptats a Berlin, Brusel·les o París en nom d'Europa. A escala més local, els envies a L'Hospitalet i Santaco a fer atemptats, però en nom d'Espanya. Jo evidentment no ho vull fer perquè en realitat tot em fa fàstic i voldria anar-me'n a una altra societat - en el fons potser no em tacaria les mans per aquesta, o ho faria només si algú altre em permet quedar com un heroi. Però si hi ha algú realment desesperat, li deixo la idea perquè podria ser molt divertit i en 5 anys el món seria l'hòstia, com ja va passar després de la 1a guerra o la dictadura de Primo.

Una solució més pacífica seria fundar una comunitat plastilina amb bon potencial mediàtic i publicitar-la bé, però a mi em falta enginy i moral. Potser si trobo nòvia i m'animo ho faig.

b)
Algú sap on puc fer enganxines amb la capçalera d'aquest blog? Vaig triar aquest disseny perquè volia una cosa que s'assemblés a la imatge corporativa de TMB o l'Ajuntafems, etc, i encara que de cara al blog es un fracàs (no sé fer webs i només és una plantilla tunejada), una enganxina amb la capçalera sí que donaria aquesta imatge. Em posaré a fer campanya per Sants i St. Antoni amb els amics, muntarem actes dispersos.

c)
Em dic Casanovas. El 73% (crec recordar) dels Casanovas del món viuen a la província de Barcelona. Algun lector es diu Casanovas? Podríem fer una gran confederació Casanovas i ens ho passaríem bastant bé. A més a mi em molaria sortir amb una Casanovas (i sobretot descobrir que el seu avi és de la Barceloneta i que per tant som família.)

Estavelli el Seat retro al Poble-sec

2007-12-18T14:39:00.000+01:00

Com que estic fart que tots els fòrums en català vagin sobre política i/o rock català pre-Estanislau Verdet i pre-Glissando, el Xupasangre (Japonesasya) i jo (sensesobera), hem decidit continuar la plastilinitat i l'estupidesa en aquest fòrum.

Aquest blog no és plastilina

2007-11-09T16:16:00.000+01:00

"Hola, com estàs? Jo estic menjant dònuts."
- SMS enviat per reestablir el contacte amb una persona que evidentment no m'ha respost, aleshores me'n vaig amb cara de vencedor pírric i em fico en un bar. El bar és una mena de club d'esnobs de baixa estofa, tots brunzint i fumant cap als fluorescents amb pinta de taxista filosòfic. La tele del fons té un programa d'aquests de trucades per endevinar paraules. El miren impassibles mentre les celles s'alcen. El cambrer és el tio aquest de La Segona Perifèria, que fa gestos de discurs en silenci. No sé què fer, així que deixo una zebra de butxaca per allà lliure, aviam què passa. Tot això vol dir que jo a 1r d'eso molava molt més i nosequè, és que no sé ni per què m'hi esforço jifosuigh895yuhg8hrghrj5r ASDFASFAS ASDFGHJKK, bicicleta déu meu facto delafe son una mariconada i el seu videoclip és ínfim, diputació 213, si me'ls trobo els hi trenco la cara, mola anar amb bicicletes pels terrats i ventiladors per allà darrere, és una experiència que recomano a tothom i sobretot em recorda els zepelins. Si tens una fàbrica o riu a prop (ve a ser el mateix) mola molt més, per suposat. Tot això encaixa amb l'estètica industrial i amb tindre fotos de camaleons cocodrils etcètera sobre negre moderniqui-rere panells de vidre COM A paper de paret. No entenc com és que no em donen un programa al 33.

Un altre drama forestal

2007-11-09T02:09:00.000+01:00

L'aplicació de la plastilinitat està fracassant una mica. O sigui, ultrafracàs del mil. Només ho dic pels fans. Ara mateix la situació és la següent: estic fart (posem per cas) dels companys de pis (o qui sigui), així que em passo el dia vivint al metro i transbordant d'aquí cap allà. La qual cosa està molt bé però em desconcentra que t'hi cagues, i així no puc fer aplicacions de la plastilinesa. A més, al metro no coneixes gent, i de moment l'únic que he aconseguit és llegir-me les obres completes de Josep Maria Fonalleras. Un cop llegeixes les obres completes de Josep Maria Fonalleras has assolit tota una meta de la teva vida i has de tirar endavant, però una sèrie de senyors han decidit que amb una T-10 de 2 zones puguis agafar busos, trens, metros, renfes i fins i tot funiculars, i em mostren els cartellets indicadors de les estacions amb cara de cabronets, així, hi hi haha, com el meu cosí Borja, que provocava discussions familiars i després es quedava descollonant-se en segon pla, puto cabró de merda. Per tant, em passo el dia fent el gilipolles a Granollers, a Vallvidrera-Barri-del-Rectoret, a l'aeroport del Prat i al Poblenou, o anant a l'Ikea de l'Hospi per dinar. (si em ve de gust baixar i no em limito a mirar per la finestreta i fer un altre transbordament.) Així no puc fer re.

Nota secundària: l'absència de videojocs, noies i material cyberpunk també hi té a veure. La nota terciària és que un post amb idees i títols descartats seria més interessant que un de currat (el mateix pels llibres).

I tal (a Sabadell en vaixell de càrrega)

2007-10-14T22:26:00.000+02:00

Que no, que no faig res, hòstia, que no faig res, que últimament és una merda, que no, que no mola una merda. Arribo al "port de Sabadell" (?) amb cara d'imbècil i li llanço una pedra a la Torre Eiffel d'imitació que els hi ha crescut a l'Eix Macià, a pendre pel cul, això és el Guggenheim, a més ho faig amb ràbia, dient "rah".

Indicador de plastilinesa de Carmanyola del Vallès per al 15/10/2007: 6,8 punts, per l'artificialitat de l'Autònoma, la zona de Fontetes, Canaletes, els blocs cutres, els numerets estúpids dels Maiols i tal. Però la C és una puta merda.

els indis del banc agafaran Nostro Obrellaunes
el faran servir per obrir bricks
torna la gent a Barcelona
Una nota de disseny: l'obrellaunes també serveix per obrir blocs de pisos verds o taronges per la part de sobre, després aixeques la tapa tot tranquil i tens les antenes amb música de Kraftwerk. (És que en realitat jo el que vull és dissenyar un barri basat en Les Corts però que es digui Tujinori i que tingui altaveus muntats en pals de 6 metres a través dels quals soni una Tujiko Noriko en català. Eventualment la gent s'adonaria que no és un disc sinó una emissió feta des d'unes cabines on tot de noies s'alternen. El metro tindria pinta de rèptil.)

Un museu de cabines telefòniques (però que no sigui un pavelló tancat)

El mal moment a Montflorit

2007-10-03T04:19:00.000+02:00

L'Ismael Masnovells va trigar 20 dies a construir-se la pastera, d'una qualitat indiscutible entre els seguidors de l'emigració encoberta. Li va costar bastant portar-la a Badalona, però com que no tenia nòvia li sobrava el temps: total, per trobar una puta llesta, guapa, catalanoparlant, oweniana i sense virus s'hi podria passar anys, així que va anar arrossegant la pastera tram a tram durant uns dies, amagant-la allà on pogués. La puta va trobar-la en 8 setmanes, que no està malament, i amb tot llest la va acabar drogant, li va llançar el mòbil al clavegueram i va partir amb ella des del Pont del Petroli (és que Badalona és més d'estranquis.) El pla era fundar New Badalona a l'Illa Cutre, arribar a 30000 habitants i aprofitar els plans de reordenació per anar envaint barris. Amb l'internet mòbil ho van tindre tirat: avui s'inaugura la L20, Fontetes-New Llefià.

quin retorn més cutre

Estic acabat

2007-08-20T18:07:00.000+02:00

fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf fonògraf

així que m'estic desconnectant de tothom per arreglar-me
em canvio de ciutat
em canvio de carrera
haig de canviar de pentinat
haig de canviar de fixació: fig. 1, si fa més d'1, 2... n anys que no veu x persona, agafi qualsevol altra persona del seu repertori de fracassos (x') i usi-la de fixació, li anirà bé dues setmanes
haig de canviar de gat
haig de canviar les tortugues
haig de canviar pokémon
haig de canviar cromos
etc.

haig de baixar-me tot l'anime
haig de baixar-me discografies a sac
haig de piratejar tots els llibres
etc.

haig d'escriure
etc.

Aquest post és massa López-Vázquez.
menys mal que tinc un cogombre de mar a mà, és la meva arma favorita... gràcies bayer, aspirina c, descongestió nasal
com t'ho aGraEiXo!1!1!!!111 t'aStiMu MiL, aSpiRinA bAyEr!!!11!33·!quatre-cents milions nou-cents noranta-nou mil vuit-cents quaranta-set!11!2

(Versió intel·ligible i vergonyosa, amb total sinceritat pels meus amics graciencs [des d'on ens truques, Mari Pili? eing, sóc al costat de Lesseps, això és gràcia o sant gervasi. aleshores el presentador no va saber què fer i es va presentar a alcalde, i per això l'hereu va canviar els barris.]

Estic acabat. Fa un temps tenia més personalitat, encara que no m'anés gens bé. Però em va agafar per "produir coses" (escriure poesia, ser un teòric de merda) i la vaig cagar al quadrat (així: cagar-la²). Em cago en els avantguardistes, en Carles Marx, en publicar poesia i en tot l'anterior al postmodern. I en estar aïllat i no saber què fer ni amb qui ni on ni re. Ara estic intentant fer un esquema del meu estil d'abans (plastilina: abans les coses em donaven una sensació de plastilina, de blocs de pisos amb antenes i de camions emportant-se la brossa a parcs enormes. A més, si donc una projecció social d'un tipus o un altre a la plastilina, millor.) La qual cosa està molt bé, però ho estic fent d'una manera dogmàtica i sense gràcia. Si me'n surto torno a escriure i a dir aiga en comptes d'aigua

com mola quan la Mamimi se'n va a Tôkyô

aquesta part intel·ligible més que res la deixo pel magdalenes, perquè ara mateix no tinc cap altra manera de fer-l'hi arribar i vull que sàpiga com em va. a mi personalment no m'interessa gens llegir coses d'aquest pal en els blogs de ningú. no m'afuselleu encara.)

Una oportunitat pel poeta insuportable

2007-08-20T14:55:00.001+02:00

1 poeta pesat
1 contenidor blau

(de moment hi haurà prou paper reciclat pels bons)

Aclariments sobre la plastilina

2007-08-19T09:52:00.000+02:00

De moment he trobat que la plastilina té uns quants pols. Possiblement n'hi ha més, o una quantitat que varia segons el context, però a 19 d'agost del 2007, només he trobat això:

Un dels pols és la primera etapa de FSOL (1 2 3 4 5). Hi són propers Akira (1 2), Autechre (1 2 3 4) la majoria d'animació 3D anterior a l'any 2000 (particularment ReBoot), part de la posterior (The Zoo), els errors del Pokémon (1 2 3 4 5), alguna animació de plastilina (1 2), molts videoclips vuitanters (1 2 3 4 5), uns quants jocs antics de Sega (0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 11), els aquàriums (1 2), William Gibson (1 2 3 4 5 6 7), Don DeLillo (no he pogut trobar links als ebooks que em vaig baixar fa temps, però White Noise i Underworld), J.F. Lyotard (igual, però La Condition Postmoderne, Le postmoderne expliqué aux enfants, Le différend), Jean Baudrillard (igual, però L'échange symbolique et la mort, Le miroir de la production; Simulacres et simulation, De la séduction; Les stratégies fatales; Amérique), la imatge corporativa [malauradament no l'actuació] del PSC (1 2), la Mira Calix (1 2 3), la Tujiko Noriko, l'hiperrealisme (en general), el James Seehafer (1 2) etc. bla bla.

L'altre pol (Plaid, múm) és exactament a la mateixa distància d'Akira, Sega... que FSOL, així que no el menciono (no em surt dels collons.)

N'hi ha un tercer de més tranquil. Per exemple, la Takako Minekawa (1 2), el Cornelius (1 2) els avionets, els Fridge, el Nobukazu Takemura, les faldilles llargues, els productes Apple i els blogs-intent de plastilina.

Empíricament sembla que la plastilina sol ser anterior a l'any 2000 i molts cops al 95, però sempre posterior a 1976. Si no té un cert component retro (com el present, que és el que mola! Cada cop som més plastilina.) La majoria de vegades té a veure amb la tecnologia: pel seu suport (videoclips, videojocs, música electrònica, blogs, en general tecnologia de la informació) i per la seva temàtica (fàbriques, ciència-ficció, efectes de la tecnologia en la societat, espais socials creats per la tecnologia i la propaganda, explicacions que aprofiten la forma dels blogs). Molts objectes plastilina tenen a veure amb el que eren les últimes tecnologies aplicables al consum quan jo era petit però no tan petit (3d rudimentari, videojocs, música electrònica.) És curiós que ciutats, tipus de persona, fotografies (nota al peu), successos reals, costums, dialectes i mitjans de transport encaixin en la categoria.

UN ALTRE POST QUE COMENÇAVA BÉ I ACABA FOTENT VERGONYA ALIENA
, i que a més no té gaire cosa a veure amb la plastilinesa

heineken, moritz, plastilina llobregat

2007-08-16T12:05:00.000+02:00

Entra en un bar. Una sal de fruites, sisplau, però ben carregadeta, que l'escuma caigui. Mentre l'acidesa li omple el nas de mocs, l'electricitat se'n va a la merda. Surt al carrer. L'apagada és general: només hi ha un silencis que encara mira el teletext des del fons d'una botiga. Ell es pregunta quina mena de mort-de-fàstic llegeix el teletext en una botiga buida. Després no s'ho pregunta perquè aprofita per pirar sense pagar.
Truca als seus amics, diu OK let's go boys, però és com buscar gent en un pou ple. Treu la mà entre masses, puja sobre caps, etc. Li sembla trobar el Mumbrú però no hi arriba. Camina per un carrer tallat, tot verdós, en pla piscina antiga. Sense res millor a fer, decideix seguir de lluny un grup de noies. Acaba baixant a la platja des de sobre uns edificis negres, el cel groc. S'asseu. Mig-avorrit, per variar.

S'hi passa 20 minuts. Pensa que les noies aquestes potser són com als videojocs, que pots parar qualsevol persona pel carrer i et deixa anar una parrafada o et demana missions. Però es veu que salta un flag, perquè no cal que digui re.
- A vere, què fas, home, seguint la penya d'encobert. Tros de fanta.
S'hi pot adossar. En menys d'una hora les noies que no han parlat piren a locals diversos, amb graus diversos de cabreig. La que es queda amb ell el fica al metro. Ell la mira, opina que és molt retro. Calla una estona. Baixen en una estació buida. Pugen escales mecàniques. Escales mecàniques. Escales.
Surten a un dels barris renovats, marítim. Hi ha uns quants cotxes estavellats per allà, gent discutint. La noia retro diu que baixin en un ascensor públic. Porta a una galeria vuitantera. Té panells de plàstic, botigues amb roba funcionalista, botigues amb trajos de colors horteres, cartells cyberpunk, lletres d'emergència, vídeos produïts en pla barat, un local amb imitadors recents de Tsòquing Hets, Noibàotan, Dapeix Mort, Japèèn, Niu Òrdar, i despistats sonant a Otècar, Èifacs Tuin, Da Fíutxar Saond af Landen, Rèitjouhed, Di Orp, Òrbitxol, Màssif Atac, Daft Panc, Pleit, rapers en monopatí. Ella li crida nosequè nosequè i vinc després d'acord? Amb la música no sent una merda. Es queda allí parat sense tenir clar si ha d'esperar o no. Demana una altra sal de fruites. Juga a les recreatives (estil antic, però amb copyrights recents) fins que es fa de dia.
A les 8 es troben en un esmorzars-dinars-cafeteria d'allà baix. Mengen torrades. Ell no sap quina excusa treure per tocar-li el que sigui. Comenta com mola l'estil retro i com s'assembla a l'animació de plastilina. Surten amb paraigua. Ella parla de fabricar productes. Per aprofitar la ciutat, els desastres, la comunicació, la fragmentació del mercat i la situació política. Arriben a un acord sobre els còmics, els curtmetratges, la música, la roba i l'urbanisme. Planegen instal·lar-se a la central d'operacions. Ell truca a casa.
- Eh, papà, sí, que haig de marxar de casa per muntar una cooperativa postmoderna. Sí. Això és la feina. No deixo els estudis.
Van a un pont. Miren blocs de pisos destrossats. Els agraden “perquè a més quan et mous es desplacen en sis plans, com als videojocs.” Passen per uns quants terrats, xemeneies, bugades, banderes, districtes, minicipis, mercats, l'aquàrium, paviments en pla modern, polígons, fàbriques, antenes, grues i estructures. A les 8 PM opinen que (a) tot això mola de collons, (b) estan fets caldo. A part, ell es pregunta (vagament molest) si les calcetes de la retro són blanques o de ratlles. Arriben en una zona d'edificis desconstructivistes i molt retro, amb pinta olímpica. Tot és formigó i planxes, quadrats amb versions roba-d'estiu dels colors RGB.
- Mira, aquí.

El terra està inclinat. Ell treu el cap per la finestra. Segons ella, el riu artificial ve de les obres d'un tren, que van acabar malament. No es pot creure que això sigui a vint illes d'on vivia. Fa com si fumés un boli. Apunta idees per productes. Va a l'armari a veure com són les calcetes d'una puta vegada. La tele diu que una coalició de partits petits guanyarà les eleccions, amb suport veïnal ampli.

Institut per la recerca de la plastilina

2007-08-15T09:34:00.001+02:00

UN ALTRE POST QUE FA VERGONYA ALIENA

Hola, sóc el Casanovas. M'agraden els anuncis d'Ikea i per això he instal·lat un micropòtam a l'única habitació del meu pis independent de 30 metres. Aleshores m'he posat a esnifar-lo i m'ha vingut un sentiment de plastilina. Vull repetir-ho, però no tinc el manual d'instruccions.

La Mira Calix, la Tujiko Noriko i la Takako Minekawa són més o menys plastilina quan canten
Els tecladets dels Plaid son més o menys plastilina (plastisò)
Les joguines de plàstic per la dutxa són bastant plastilina
The Neverhood és plastilina
FSOL són plastilina
Esperar en un racó de la perruqueria quan tens 2 anys és plastilina
Canal 33 és plastilina
TV3 no és plastilina (generalment)
La Trebuchet MS és plastilina
Les joguines de plàstic per la dutxa són generalment plastilina
La gent que mor violentament però com si no passés res són plastilina
El Wipeout i el POD són plastilina
Els Sonics antics són plastilina
Les noies que canten coses rares (a la dutxa, baixant escales) són plastilina
Les noies que canten coses rares i imiten la Nyord NO són plastilina
L'humor amb cap i peus NO és plastilina
El Pingu és plastilina, però un poc histriònic
Modern Talking no són plastilina
racocatala.cat no és gens plastilina
vilaweb.cat no és gens plastilina
La Marina Rosell no és plastilina
El Pedrals no és plastilina
El Cigrons ni plastilina ni re, aquest és un merda (i em refereixo a tu, Emili Sánchez Merda o com te diguis)
Els modernets són superficialment plastilina però no hi arriben
Zoolook té cançons plastilina
L'Electric Café dels Kraftwerk és plastilina
Els rotllos de paper del vàter poden ser plastilina
Els impermeables poden ser plastilina si no són tipus nòrdic ni tipus emergència ni tipus autobús escolar americà
L'Aloma no és plastilina, és tonta del cul
La Rodoreda no és plastilina, és una amargada
El Trabal pot arribar a ser plastilina, però li falta alguna cosa
El Calders té moments
El Monzó va ser plastilina 3 minuts
El Pàmies va ser plastilina 2 minuts
Els microones són plastilina si els tens nets
Fridge són plastilina
Orbital i 808 State tenien alguna cosa de plastilina al principi
La Nyord no és plastilina
Els múm són plastilina
La plastilina és plastilina (en les mans correctes)
La plastilinesa és una variable psicogeogràfica
Els situacionistes NO són plastilina
La pràctica situacionista dóna ciutats plastilina (de tant en tant)
La pràctica situacionista hauria donat ciutats plastilina (al seu moment)
El lletrisme és plastilina
El surrealisme no és plastilina (la major part del temps)
Dadà és plastilina si és senzill
El Senyor de l'Ursonate és merzbenzina
Mersedes-Bents no és plastilina
Perfecto Cuadrado no és plastilina (però ho seria si aparegués en una escena plastilina: és com els hipergràfics)
Les magdalenes són plastilina
Les fonts serif són antiplastilina
El futurisme seria plastilina si no fos tan killo
El cubofuturisme pot ser plastilina
Damià Pons, el PSM i ERC no són plastilina, generalment
El PSC no és plastilina
El PP i C's no són plastilina
ICV no és plastilina
CiU no és plastilina
Bilbao és plastilina (quan toqui)
L'Eixample, Gràcia (districte), Sants-Montjuïc, Sant Andreu (no districte), Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi (amb unes quantes bombes aquí i allà millor) i Les Corts (...) són plastilina
Diagonal Mar és plastilina, però vergonyosament
Sabadell és plastilina (sense Bustos)
Terrassa no és plastilina
Granollers és plastilina (ho seria si existís)
Girona és plastilina (ho seria si existís)
Mallorca no és gaire plastilina però n'hi ha de tot
La UAB és plastilina
La UPC és on hi ha el Magdalenes, que pot o no ser plastilina
De totes maneres anar a classe no és gaire plastilina normalment (excepte si t'adorms i somies coses plastilina)
alessonislearned.com és plastilina
Els dominis .cat són plastilina
La Marta no sé si és plastilina (en part)
El català és plastilina, sobretot si imita l'estil Eroski
Eroski és plastilina
Alcampo no és plastilina
Caprabo no és plastilina
Bonpreu és plastilina-cutre
Els pronoms febles són plastilina
Els avions són plastilina en general
Les motos tipus mecha són plastilina
Les bicicletes són plastilina
Barcelona 92 és plastilina però encara més vergonyosament que Diagonal Mar
Ídem Maragall
Els Pets són plastilina a estones
Conxita són plastilina
Cabosanroque són plastilina
El Pierre Bastien és plastilina
Autechre són plastilina
Warp Records és bastant plastilina
Anar sol pels edificis grans és plastilina
Els paraigües són plastilina si no són horteres
Jean Baudrillard és plastilina (i les seves fotos també)
Murakami és plastilina (pero en els llibres seus que han traduït al català, no)
Nobukazu Takemura és plastilina
Boards of Canada NO són plastilina
La Bauhaus és plastilina
El constructivisme és plastilina
Viure sol és plastilina
Les faldilles són plastilina si no són horteres
El Vectorman és plastilina
Els Zeldes de la 64 són plastilina
Els To Rococo Rot són plastilina
Els Stereolab són plastilina
El Quimi Portet és plastilina
Els Antònia Font han tingut una etapa plastilina
Dibuixar és més plastilina que escriure (en la meva experiència)
Els vídeos de New Order són plastilina
Els ordinadors Amiga, la demoscene, la música en mòduls i les chiptunes són plastilina
Les Vespes són plastilina
La Mamimi és plastilina
etc.

Manolo

2007-08-03T18:28:00.000+02:00

Tots som Manolo. Jo estimo Manolo, tu estimes Manolo. Per això, en exclusiva, i.e. madarame us porta declaracions sobre el pop feliç i la Mari Pau Huguet.

Cas 1: Nagisa Cosmetic

ie: Vols sortir amb mi?
NC: El pop feliç és com el takoyaki... vull dir... tentacles, colors macos. No hem de pedre de vista el sentit estètic dels pops. És la festa. Si que en saben.
ie: I la Huguet?
NC: Lleida no té mar... Lleida no té pops... és poc cool. Però la Maripau va saber superar, limitar, les limitacions de Lleida. Bé, més o menys. Vaja, que era un poc cutre. Però t'estimo, Maripau.
ie: Moltes gràcies. Quina talla de sostens portes?
NC: La 2.
ie: (li toca els pits)
NC: Hahahaha. Quant són 2 i 2? quatre. I 4 i 2? Sis. No em pensava que ho digués en sentit literal! Però ho va dir, i la Takako es va mocar...
ie: quan arribis a itaca... viladrau... noniano... no més font vella per als pobres pares... xann... que no era veritat... i les fístules seran... repetidors... Na ni no ni no ni no, na nonó.

Cas 2: Ether22

E22: A mi és que m'agrada anar volant. En pla bici, no? Pla bici de disseny, però per Tokyo. (Nota de l'editor: Barcelona.) Però que no sigui com a E.T.. A E.T. és lacrimògen i la bici és molt hortera, a més van per allà i hi ha arbres i... o sigui, a mi em disgusta, em sembla lamentable. Aleshores vas cantant i hi ha la platja i tal... que s'ha fet tard... i hi ha blau i fa vent i tot això. I vas cantant... més o menys... percussió electrònica... com que hi ha edificis dissenyats pel fons i... bé, és com Astroboy, més modern però no arriba a ser l'anunci d'un banc, no? Vol dir modern, d'ara... però futur... mitjà, sense ser hortera.
ie: Induraaain, induraaainnn.
E22: La Maripau feia uns pets molt eròtics. Així, en pla... prrrft, prrrft... bé, jo és que sóc un mico, no? Bé, una mica, però m'agraden les bananes. Així tipus... gronfffffffff...
ie: sí, bé, jo em dic casanovas.
E22: GRONFF
ie: (li toca els pits.)

Cas 3: Takako Minekawa

TM: Bé, ja sóc àvia, no? I la Universitat Autònoma és un problema... està... en franca decadència... però... no sé... Tokyo flotarà (Nota de l'editor: Barcelona.) Quan... amb tres anys... el color... lila... no? I el taronja... es a dir... vermell... com amb un poc de fosforescència, no? Però no és això... les noies amb llavis de pop... els hi va molt bé aquest color. Jo només ho comentava... és que és molt alegre, com les escales electròniques amb eco. De les de... ones... sinusoidals, no? Mai m'ha agradat el Serrat, el considero un esnifaboques, i curiosament sempre esnifant la boca de la Maripau Huguet... que ja és difícil, i és com un problema, perquè... esclar, allà a la gala i el tio obrint-li la boca i ficant-hi el nas. No, home, no, Joan-Manuel, això és molt lleig, home. Allà fent gronf gronf allà enmig, amb el nas a la boca. Que a més deu fer pudor. No ho facis, Joan-Manuel, home. Que ja sabem que vas néixer al Mediterrani, però ara plega, home. No m'esnifis la boca.
ie: (li toca els pits)

Lamentable: apunts diversos

2007-07-29T02:29:00.000+02:00

La qüestió és aquesta: això és com una vàlvula amb un sifó de canonada. El líquid hi va girant. Ara mateix s'està omplint d'algues, de merda i de piles punxades, en pla Ebre. Doncs jo trio l'opció c, sortir al carrer amb roba Portabella i adonar-te que esclar, hòstia! com que el cap de setmana me'n vaig a Blanes puc fer servir un obrellaunes clàssic (model sardina) per enrotllar una franja de paret. Fa ras com un paper. Hi entro. Passo als edificis de disseny. Són un artefacte. Una urbanita guarra amb la cara llarga i el pel del tipus sis em mira des d'una brana. Després d'una estona ella acaba parlant a les meduses a través del vidre; jo intentant muntar la moto Gundam que solc portar a la butxaca (sense èxit.)

Imatge Corporativa - Alberch vs. Rosell

2007-07-11T00:18:00.001+02:00

La Corporació hem decidit projectar-nos musicalment. Aquí la primera lletra:

Alberch vs. Rosell

El violador
que surt al pin
(Cant de la Coca)
i
la fanta que cau més
(des de Montjuïc)
la fi del món

com les ve-ï-nes nedant
es
netegen la patata
flotant
sobre brutor
la brutor-Barceloneta
(allò de l'interbrut)

pah,
la part brillant dels nostres dies
sí
i la samarreta diu ESTAF
ara fico un cor hortera

i jo m'he menjat les cames

perquè NO
QUE NO ERA VERITATTT
que diuen que la Marta
sí ha existit

i és un invent fet des d'Espanya

(em volen des-
moralitzar)
dient "hi ha hagut
cap- Marta"
i no es veritat

que XANggg
no fotia cara d'hiena!
i no era una guarra

només
les portes del museu
(i el morro fi d'esmoking)

la fi
la fi
de Ca-ta-lun-ya
un acudit
d'Eugeni d'Ors

diari perdedor
no
la
Veu de Catalunya,
Marina Rosell

i NO,
jo me n'emporto DOS,
khose lluís,
caro,
ròvira

mesos portant les calces brutes
AH
drames-A-LA-brossa (xaaaNNg xaaaaNNg)
no vaig votar a la cup
perquè no
n'hi ha-vi-a

és
la fi de 3 avions

és la fi de 3 aviooons

(putupum putum)

Pla Oliver Rodés Per La Recuperació D'Espais Urbans

2007-07-01T14:36:00.001+02:00

"Doncs a mi m'agraden les mates", diu una mena de fofo retardat, lluitant amb el greix que li esprem el cervell. Quan acaba de dir-ho, agafa un arc i comença a disparar fletxes indiscriminadament.
Un poc fart de tanta collonada, no em puc aguantar ni deu minuts. Me l'emporto al telefèric (els 15 euros dels dos bitllets els paga ell), i el faig caure rodolant mont avall. "Subnormaaaaaaaaal! El teu bitllet només era d'anada!!", que li crido amb els prismàtics en una mà i un megàfon en l'altra. És bastant bucòlic veure'l donar voltes cap al centre, cada cop més lluny, en pla Sonic the Hedgehog.
Més tard apareixo en un infra-bar. Foto una pose de sex-symbol i demano una aigua. El cambrer s'espanta. Foto una cop de puny a la barra. "Hòstia!! És que avui no hi ha ningú que no sigui un puto fanta?! Me cago en tot!!". Salto a la seva àrea de treball, esquivo uns quants ressorts, eines i màquines d'imprecisió. Agafo la puta ampolla. M'assec.
M'avorreixo. Observo un infeliç amb estructura corporal de pastanaga. Fot somriures de fideu inconsistent. Tremola. Mira el sostre. Diu ha-ha. Desvio la mirada 2,8º: s'està intentant lligar una escombra amb més mala hòstia que no pits. No tinc temps de reaccionar. Intento anar al lavabo per no sentir-ho; intento tapar-me les orelles, però res no pot evitar que senti la frase que s'ho carrega tot: "jo et pago la fanta".
Merda. I ara què. Em refugio en l'etiqueta de l'ampolla. Em fixo que, com totes les ampolles d'aigua, ha estat analitzada per un tal "Oliver Rodés". Potser ell té el secret de la fanta: potser sap què fa que els fantes siguin tan pringats. Potser em permet reformar el món amb duresa d'aigua, alcohol i kas.
El primer problema és que el tal "Oliver Rodés" no surt a la Wikipèdia. Realment no sé si val la pena seguir algú que no surt a la Wikipèdia, però en fi, el googlejo. Trobo que té pàgina web i que és una puta merda. A més a més, no només sembla que el seu quarter general és al Prat, sinó que a sobre el tal "Oliver Rodés" és el fantasma de Salvador Espriu i en comptes d'escriure es dedica a endollar els seus familiars al laboratori (vés a saber si no és per fer-hi experiments.)
Resum: perdo bastant la fe en l'Oliver Rodés, però al laboratori hi treballa una tia bastant bona. Deu ser aquí on hi ha tot això de l'antifanta, així que ignoro que no està bona del tot i que deu tindre 100 anys (en un dia així tampoc és que puguem demanar gaire cosa). Faig cap a l'estació per lligar-me-la.
Aquí ve el segon problema. Que les rodalies són una puta merda ja ho sabem. Que la Renfe són uns fills de puta també. El que no t'esperes mai és que per nosequè de l'eurohòsties et parin el tren per allà al mig i un robot et demani que et busquis la vida si vols fer la resta del trajecte:

Total, que busco algú per tirar endavant el puto carret i no em queda més opció que el Quim Monzó disfressat de Panoràmix. Em sembla bé: el Monzó ha perdut molt últimament però encara em sembla respectable o, com a mínim, em cau bé.
De debò? Tercer problema: el Monzó es passa deu minuts fotent la tabarra que ara és més madur, que és més pessimista i que sap que vivim la fi de Catalunya. Que per això va a l'aeroport, que ha de pirar a Frankfurt per contribuir a l'eutanàsia catalana o nosequines parides (a qui collons li importa Frankfurt?!). Al cap d'una estona se li comencen a escapar insults i descobreixo que és el Salvador Sostres disfressat de Quim Monzó, disfressat de Panoràmix, amb problemes d'identitat. M'explica que ho està passant molt malament i "m'amenitza" el viatge amb el repertori del Lluís Llach, per allò dels "problemes d'identitat" (vol dir "QUE EM QUEDO CALB.") No em preocupo. He dormit poc i no em pot fer mal una becaina.
Em desperto. A davant tinc: el laboratori, la tia bona llançant testos des de dalt, i 16 militants d'ICV que pinten la façana de verd perquè ja no saben com convèncer ningú que són ecologistes de debò. Sense saber que qui m'acompanya és Sostres el fatxavergent, ens aplaudeixen: anem en un mitjà de transport alternatiu. Truco a la CUP-Sants perquè em salvin i llavors m'adono que a Barcelona no hi ha CUP i que jo he vingut a lligar-me una tia, no a fer-me polític. Però m'és impossible tirar pel dret. Haig de fotre el Donkey Kong per arribar a la part de dalt de l'edifici. Esquivo testos, esclafo mutants clonats de l'Oliver Rodés, recullo kas en llauna.
Un cop a dalt no sé què fer. L'últim pis és una rèplica exacta de la facultat. Vaig a la cafeteria. Li reviso el cervell al Mechazawa. Estem xerrant una estoneta. Li pregunto on collons es deu haver ficat la tia. Si surto, em trobo amb el campus, o sigui que a fora no deu ser. Ell em diu que mirem pels passadissos. Només trobo vàters i pringats. M'ha agafat la fanta.